Ahir, 27 d’abril, dia de la M.D. de Montserrat, vaig rebre
un email de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) on miraven de justificar
l’assistència a la Feria de Abril catalana.
Com si fóssim servidors de señoritos que
prenen el seu fino ben asseguts
damunt del seu cul blanc, l’ANC ha plantat la seva estaca que han anomenat “La
Caseta del Sí”. No dubto que pot ser un bon acte de merchandising, que podem
caure simpàtics i tot, però vendre la hisenda a una entitat, que en un moment
determinat, i tolerada per una Generalitat temorosa, es va convertir en un cau
de lladres i en un loby descarat i
xantatgista, em sembla injustificable. Aquest acte em sembla miserable, perquè
dóna recolzament a una forma de negoci i de contrapoder que apel·la al
sentiment de pertinença de la bona gent per omplir-se la butxaca. L'ANC a la
Feria dóna caràcter representatiu a una entitat podrida que a la República
hauria de desaparèixer per obsoleta i corrupta.
El darrer paràgraf de l’email és inacceptable: “A l’Assemblea, estem persuadits que
l’independentisme ens uneix, fa pinya, ens fa un sol poble, vinguem del nord,
vinguem del sud. Per això t’esperem a la Feria, tant si hi vas cada any com
sobretot si no hi has estat mai, en colla, amb els amics, amb la família, en
grup, amb la teva assemblea territorial!”. Si us he de dir la veritat, m’he
quedat glaçat. I no, no hi he anat mai, ni m’ha passat pel cap; ni en colla, ni
amb amics i encara menys amb la família. No, no m’hi espereu perquè no vindré.
Publicat a El diari gran de sobiranisme
