És evident que el PP, repetint una vegada i una altra les
seves consignes, està aconseguint capgirar el sentit de les paraules, i fins i
tot de les idees. Hi ha però un concepte que em preocupa especialment: la
utilització del mot “divisió”. Davant de la pretensió catalana de separar-se
d’España, el PP ha fet ús i abús d’aquest concepte i ha equiparat la “divisió”,
que té connotació negativa, amb “discrepància”. No tan sols això, sinó que el
sol fet de que hi hagi dues opcions en una discussió, s’ha convertit en sinònim
de divisió. Així, molts titulars de diaris, tots els diaris, remarquen la
“divisió” del PSOE en les primàries, i ja hem sentit com l’Albiol no para de
parlar de que l’independentisme divideix els catalans.
En democràcia es produeixen discrepàncies i és per això que
fem eleccions, per a dirimir-les. Sense discrepància no hi ha democràcia.
Canviar un concepte per l’altre, més en un país com España de democràcia dèbil,
és extremament perillós perquè les ànimes fràgils encara temen la guerra civil.
I ja se sap que la debilitat és l’objectiu del totalitarisme. Els discursos del
PP semblen fets per a endinyar-nos una vegada i una altra el concepte i
l’apliquen encara que no vingui massa a to.
Quina és doncs la intenció del PP? Doncs precisament la de
provocar el que ells diuen combatre. Ja els està bé un PSOE dividit, el
catalanisme dividit, els bascos dividits. No solament els està bé, sinó que ho
fomenten. De tota manera, el que és més preocupant és que els periodistes han
comprat l’expressió i ha calat a fons en tots els mitjans. Fins i tot diaris
com l’Ara o a TV3. Tots, sense excepció, divideixen contínuament: França
dividida, els USA dividits, Turquia dividida, Veneçuela dividida, el Regne Unit
dividit. Tot està dividit. Ara ja no es té una opinió divergent, sinó que
directament es divideix.
Com diu l’amic Fèlix Villagrasa, si seguim així “tots acabarem en sodomites ideològics”,
calcs els uns dels altres, per tal d’evitar la divisió. Així, convertirem la
democràcia en un sistema de garrotada allà on fot bot: cop de pal al qui
discrepi; perdó, al qui divideixi.
Publicat a El diari gran de sobiranisme
