Torno a la revista “Taradell”
perquè la lectura d’aquesta publicació no deixa de sorprendre’m. I ho faig amb un tema, el l’emigració, que és
ben actual. Mossèn Genís Padrós, rector de la parròquia, pel novembre de l’any
1949 pren consciència del problema i en vol fer partícips als seus veïns.
Publica a l’esmentada revista, sota el títol “Els nostres immigrants”, la reflexió sobre el fenomen social que
representa el moviment humà que es produïa. No solament a casa nostra, sinó a
la resta del món. Parla d’Europa, de guerres, de llars derruïdes, de dol i
misèria. De gent obligada a abandonar la seva terra, de l’aberrant repartiment
de la riquesa, i etc. i etc. Reprodueixo les reflexions de mossèn Padrós tal
com van ser impreses aquell 1958, fa seixanta anys.
“El dia 30 d'aquest mes de novembre –primer
diumenge d'Advent– es celebrarà el Dia de l'Emigrant. Gràcies a Déu es va desvetllant
la consciència d'aquest problema tan greu que afecta a una gran part de nacions
europees i 'Amèrica.
Les guerres han destruït milers i
milions de llars i les seves víctimes humanes van pel món errants amb el dol a
l'ànima i la misèria a l'esquena. La mala distribució de les riqueses el
desnivell de vida i la centralització de les indústries, obliguen a una gran
part de la desventurada humanitat abandonar el seu terrer i buscar on sigui la
solució de la seva fam i l'alleujament de la seva dissort.
Però no us penseu que sigui solament un
problema d'ordre material. Ho es tant o mes en l'aspecte moral i sobrenatural. sovint
aquests desventurats emigrants són víctimes de l'explotació allà on arriben. La
manca de vivenda els obliga moltes vegades a una convivència horrible per la
carència d'allò més elemental a la higiene i a la decència. I el canvi
d'ambient els produeix un sotrac duríssim que quasi sempre els porta al
naufragi de la seva fe.
Son germans nostres. Tenim envers ells
deures sacratíssims de caritat cristiana. Tant en l'aspecte material com en
l'espiritual. Qui es desentén d'ells fa traïció a la llei natural i a la llei
de Déu. Qui s'aprofita de la seva necessitat per explotar-los, cornet un crim
inqualificable.
Aquest problema comença a tenir importància
a casa nostra. A Taradell cada dia augmenten els immigrants. Ja són un bon
nombre aquests germans que han vingut d’ací i d'allà en busca de treball,
d'aixopluc, de pa. Son veïns nostres i per
aquest sol fet j a entren en el cercle íntim del nostre pròxim.
La setmana passada, a l'entrada d'un
carrer, van venir a besar-me la mà quatre nenes i un nen de parla castellana.
Encara no feia quinze dies que eren ací. Em commogué el calvari que havien
recorregut i em meravellà la fina educació i la bona voluntat que els traspuava
en el nostre diàleg. El diumenge següent, tots cinc, van venir al Catecisme i
m'han estat un conducte preciós per arribar a les necessitats dels seus familiars.
Es un botó de mostra.
Jo els saludo a tots i me'ls ofereixo
per a tot allò en que els pugui esser útil. I us demano per ells acolliment,
comprensió i vertadera estimació cristiana. El nostre cristianisme ha d'anar
mes enllà d'una simple hospitalitat. No oblidem que des del moment que estan
amb nosaltres formem amb ells la família dels fills de Déu, la parròquia”.
I
res més, i a qui en sigui confrare, que en prengui candela.
Text de: Genís Padrós, prev. / Revista Taradell / Any X,
novembre de 1958, no. 122
Publicat al Diari gran del sobiranisme
