La publicació constant de noves dades sobre els cassos que
afecten la família Pujol, estan ocupant portades i tertúlies. És evident que la
figura de Jordi Pujol suscita passions a favor i en contra per què és un
personatge complex i polièdric que ha marcat, ens agradi o no, els darrers 30
anys del país. He escrit molt poc sobre Pujol i no ho faré aquí: ara, no toca.
El meu missatge va dirigit als seus defensors, que invocant
tota mena d’arguments, pugnen per reflotar el seu representat. Reparteixen
pujolisme o antipujolisme identificant amb una o altra opció els qui són bons independentistes
i els qui són independentistes indecents. A tal nivell ha arribat l’acarnissada
defensa, o defenestrament, que la lluita s’ha tornat fratricida.
D’això vull alertar a uns i altres. L’Estado està aconseguint
el seu propòsit, que no és altre que desviar-nos de l’objectiu: la
independència. És la propaganda de guerra destinada a desmoralitzar l’enemic,
en aquests cas criminalitzant un dirigent carismàtic. Cal reflexionar, uns i
altres, que ara la figura de Pujol no és discutible, que és la política
espanyola qui l’ha fet judicilitzable i que s’ho poden menjar amb patates.
Nosaltres a la nostra.
A Jordi Pujol només el pot jutjar el temps i la història. Ha
estat un homenot planià amb tots els
ets i uts que només serà visible a molta distància temporal: no ens correspon a
nosaltres donar el pes específic a la seva trajectòria, sinó a dues o tres
generacions futures. Deixem-los la feina a ells, que nosaltres en tenim una
altra: procurar que aquestes generacions de demà tinguin una república justa i
lliure, capaç de jutjar amb equanimitat i equilibri una figura formidable. Ni
ell, i nosaltres encara menys, ens mereixem un resultat potiner. Ningú s’ha de
deixar manipular per les maniobres de l’autèntic enemic comú. I els detractors
no haurien d’aprofitar la munició que des de Madrid els proporcionen.
O agrupem tota la força en un sol gest, o l’enemic, que no és
tonto ni dèbil, ens derrotarà com ha fet sempre: rebentant el procés des dels
intestins. Cada cosa al seu temps, sense pressa i sense pausa. Ja ens vagarà de
fer neteja quan tinguem els nostres instruments. Ara, no toca.
