dimarts, 15 de gener de 2013

Tot gratis


Fa dies que els polítics ens burxen l’orella amb aquella sonsònia que diu que el “tot gratis” no existeix. Ens ho diuen, per exemple, per justificar retallades, o per evitar abusos. I tenen raó. Res no és gratis, perquè quan l’administració em dóna un servei jo, com a contribuent, ja l’he pagat. La perversió està en fer-nos creure que amb el què paguem no n’hi ha prou i que és per culpa nostra que no s’arribin a cobrir-ne el cost, perquè som uns “abusons” i uns inconscients. Sí home, sí: és que som uns “mamandúrries” (Mònica Oltra dixit).
Per si no n’hi hagués prou ara ens surten amb lenvasonvas. Tres noietes, cantant una enganxifosa tonada,  ens dicten què hem de fer perquè els fabricants d’envasos guanyin més calers de franc. Carai quina pensada: sense més ni més, ens fan responsables del medi ambient, pretenent que classificar en una dotzena de cubells els residus que generen altres, és obligació nostra. Hem de treballar pel Govern i els recicladors. Ah! I que sigui gratis! Doncs serà que no.


Publicat a La Vanguardia el 17.01.2012
Citat a La Vanguardia el 24.01.2012