Molta “xitxa” i poca
“xatxa”: quan érem petits utilitzàvem aquesta expressió quan algú
xerrava molt i no feia gran cosa, o quan algú tenia una gran corpenta però pocs
fets. Avui llegeixo que un equip d’investigadors ha reconstruït en 3D el
cervell de vuit centímetres del dinosaure ampelosaurus trobat el 2007 al
jaciment de Lo Hueco, a Conca. Aquests vuit centímetres contrasten amb els
quinze metres de llargada de l’animal. Es veu que, malgrat que l’evolució de
l’espècie és de milers d’anys, el seu cervell no era una prioritat i es va
quedar en un cigronet. Els científics han arribat a la conclusió que l’ampelosaurus
era més aviat babau, lent, poc àgil i una mica sord. No sé si és el cas, però
ja fa anys vaig llegir que havien existit dinosaures amb un cervell tan petit
que amb prou feines podien gestionar les seves necessitats bàsiques i que molts
d’ells probablement no es donaven compte de que vivien, ni intuïen l’entorn on
es movien. És una mica trist: un cos gran i poderós incapaç de percebre la seva
pròpia existència.
La impressió que em fan algunes organitzacions és la del
dinosaure que, ocupat en sobreviure, en perviure per sobre de tot i de tots,
s’obliden de la vida que es mou fora de les seves estructures. Al PSC potser li
passa que, preocupat per engrandir la seva corpenta de votants, s’ha oblidat de
desenvolupar el cervell i ara no sap ni que existeix.
