Llegeixo al El Periódico el titular: “La monja Forcades atribueix el càncer de Chávez a la seva entrega
política que ha posat "en risc la vida biològica"”. Aquesta
curiosa deducció la fa la mare Teresa en el context d’un vídeo de suport al
mandatari que ha gravat a petició del consolat veneçolà a Barcelona. També es
declara admiradora d’Hugo Chávez de qui diu “està fent un bé immens al seu país i al món”.
Teresa Forcades fa cara de bona noia, quan convé du
pantalons, i ben posats, i no s’està de criticar a tort i a dret la perversa
indústria farmacèutica. Ha escrit llibres, pronuncia conferències, viatja, atén
entrevistes i fins i tot ha merescut l’atenció de l’enganxós Albert Om. És
intel·ligent i té una ment lògica certament remarcable. Per això aquesta
defensa del líder de la revolució bolivariana m’ha sorprès. Si bé és cert que
Chávez ha dut progressos socials al seu país, s’hauria de veure a quin preu, un
extrem que jo no puc valorar. Si m’he de regir per la imatge que aquest militar
dóna en les seves aparicions, diria que es tracta d’un megalòman capaç de
qualsevol cosa per conservar el poder, modificant constitucions i lleis per tal
de perpetuar-se al poder. Solament per aquesta actitud cal dubtar dels mitjans
per aconseguir els seus objectius objectius. Recordeu els seus “expropiese” en directe? O el seu “huele a asufre” pronunciat a l’ONU?
Francament, des d’aquí, no sembla una persona de fiar.
A Teresa
Forcades li faria alguna pregunta: vol dir que no s’ho ha cregut una mica? No
es deixa portar pel riu pervers de la fama? No es veu, des d’aquesta impostura que
donen els mitjans, capaç de pontificar sobre qualsevol tema? Potser ara es veu
amb la necessitat de dir-ne alguna de tan en tan per no perdre el tren. Sic transit gloria mundi, germana.El Periódico, 13.01.2013
