dilluns, 14 de gener de 2013

Forcades versus Chávez


Llegeixo al El Periódico el titular: “La monja Forcades atribueix el càncer de Chávez a la seva entrega política que ha posat "en risc la vida biològica"”. Aquesta curiosa deducció la fa la mare Teresa en el context d’un vídeo de suport al mandatari que ha gravat a petició del consolat veneçolà a Barcelona. També es declara admiradora d’Hugo Chávez de qui diu “està fent un bé immens al seu país i al món”.
Teresa Forcades fa cara de bona noia, quan convé du pantalons, i ben posats, i no s’està de criticar a tort i a dret la perversa indústria farmacèutica. Ha escrit llibres, pronuncia conferències, viatja, atén entrevistes i fins i tot ha merescut l’atenció de l’enganxós Albert Om. És intel·ligent i té una ment lògica certament remarcable. Per això aquesta defensa del líder de la revolució bolivariana m’ha sorprès. Si bé és cert que Chávez ha dut progressos socials al seu país, s’hauria de veure a quin preu, un extrem que jo no puc valorar. Si m’he de regir per la imatge que aquest militar dóna en les seves aparicions, diria que es tracta d’un megalòman capaç de qualsevol cosa per conservar el poder, modificant constitucions i lleis per tal de perpetuar-se al poder. Solament per aquesta actitud cal dubtar dels mitjans per aconseguir els seus objectius objectius. Recordeu els seus “expropiese” en directe? O el seu “huele a asufre” pronunciat a l’ONU? Francament, des d’aquí, no sembla una persona de fiar.
A Teresa Forcades li faria alguna pregunta: vol dir que no s’ho ha cregut una mica? No es deixa portar pel riu pervers de la fama? No es veu, des d’aquesta impostura que donen els mitjans, capaç de pontificar sobre qualsevol tema? Potser ara es veu amb la necessitat de dir-ne alguna de tan en tan per no perdre el tren. Sic transit gloria mundi, germana.

El Periódico, 13.01.2013