dimecres, 22 d’agost de 2012

De Soria a Montoro


En una coincidència còsmica, d’aquelles que es donen solament quan les gallines pixen (perdoneu l’expressió), he fet vacances interiors segons la recomanació del ministre Soria. No és que m’hagi agafat la vena de l’obediència, senzillament és que uns dies a l’estiu solem anar al Baix Aragó i aquest no ha estat una excepció. I també per un altre designi de l’atzar, vaig visitar els anomenats Órganos de Montoro. Aquests són unes formacions rocoses, prop de Villarluengo, que s’eleven uns centenars de metres sobre el riu Guadalope gairebé en vertical. A mi, amb tota sinceritat, mai se m’ha fet fàcil reconèixer en aquell rocam els tubs d’un orgue i per això tinc tendència a buscar-hi altres semblances cada vegada que hi vaig. Havent-hi, com hi ha, al govern espanyol un ministre que es diu Montoro, Cristóbal, i uns órganos del tal sembla inevitable de fer-hi alguna semblança i, francament, m’he deixat portar. Davant d’aquella expressió  pètria de la naturalesa, els deixonses d’en Montoro semblarien fets a mida: xulesc, cara de ratolí, dents de tal, estatura reduïda, veu de flautí, expressió adusta i uns bons dallonses penjant a l’entrecuix. Perquè això és el què es necessita per tirar endavant un retrocés social i econòmic com el que ell mateix ens endinya per supositori.
Però per més que m’esforço en veure-li uns grans atributs, uns órganos bestials, els de Montoro se’m resisteixen, la meva ment va ideant altres visions i al capdavall guanya la del Rubianes: veig en Montoro, el ministre, penjat pels órganos a la punta d’un dels tubs de l’instrument gegantí; mentrestant, el seu company Soria el fa girar a dreta i esquerra, amunt i avall, davant d’una gernació de turistes, nacionals, que aplaudeixen amb ràbia i sinceritat. El Montoro xiscla: “flautas pitos, pitos flautas!”.
El que té l’estiu: miratges tendres.

P.D. Pel gran Soria, a qui mai no agrairem el seu interès pel nostre bé, informar-lo que al Baix Aragó no hem estat ni a 35° ni hem patit mosquits, però hem arribat a 41° i les mosques gairebé se’ns mengen.