Sobre nens i nenes, nois i noies, homes i dones

Aquests dies es discuteix vivament als mitjans sobre l’educació segregada per sexes. Tots els arguments que llegeixo a favor fan referència als resultats acadèmics superiors que s’aconsegueixen quan tornem a l’escola de nens i a l’escola de nenes. Sembla que hi ha estudis que demostren que això és cert. No ho discutiré: segur que els “experts” ho han fet molt bé i han sumat i restat correctament. Tampoc posaré en dubte avantatges pedagògics o processos de maduració diferents entre els sexes. Solament voldria reflexionar sobre si a la vida solament compten els resultats numerals, l’eficàcia i l’eficiència dels recursos, els resultats acadèmics finals. No compten també les relacions entre les persones, aprendre que som essencialment diferents i a comprendre i a acceptar aquestes diferències? El coneixement acadèmic no implica necessàriament saviesa. De nena a noia i de noia a dona hi va un pam enorme que cal anar vivint, a poc a poc: també a l’escola. Potser en lloc de competir a córrer més que els altres cal esperar al qui va coix i junts fer el complex i alhora formidable camí de la vida. Potser és una mica menys “eficaç”, però és més bonic, molt més bonic, fer-lo tots plegats.