dimarts, 14 d’agost de 2012

Duraaaaan


Ja n’estic tip del senyor Duran: sempre aigualint la festa, sempre amb la covardia de la prudència estúpida i estúltica. El senyor Duran s’ha proposat passar al davant, i de llarg, a Jordi Pujol en la permanència al capdavant d’UDC, sense adonar-se que mentrestant el país avança i l’avança a una velocitat considerable. Em sembla que les constants amenaces de la senyora Sánchez-Camacho menyspreant el Govern i el President, reduint la Generalitat en una sucursal del PP, mereixen una resposta contundent i un trencament correctiu. El PP demostra un dia rere l’altre la seva voluntat de convertir Catalunya en conquerida “habiendo conseguido los últimos objetivos”, o sigui: acabar amb la llengua i la cultura del país i absorbint-nos fins convertir-nos en mamella permanent de l’Estat. Crec que ERC és encara un partit prou immadur a qui cal deixar evolucionar, però potser és més patriota que el PP. Potser si donem als republicans una altra oportunitat d’exercir de soci milloraran la seva actuació i tindrem una alternativa prou sòlida pel país que no siguin els altaveus del gran i prepotent Montoro.
I si lo del senyor Duran no és ni covardia ni estultícia, aleshores hauré de pensar que darrera de tot això solament persisteix l’ambició personal de perpetuar-se i esdevenir, un dia o altre, ministre, sinó president, del govern de l’imperi. Bon profit, senyor Duran!