dimarts, 12 de gener de 2010

L'estultícia que ens forada l'orella

El programa “El secret” de la periodista (bé, no sé si és periodista perquè no sé quins estudis va cursar en la seva joventut) no deixa de sorprendre'm.
Arran de les noves informacions que ens arriben de l'incendi que va calcinar un munt d'arbres a Horta de Sant Joan el passat estiu, se li acut, des de la seva cadira de l'estudi 1 de Catalunya Ràdio, preguntar a un pagès del tros de per allà a la Terra Alta, quant val una olivera! Una olivera de la que el seu besavi ja n'havia collit olives. Això és com demanar-li a Déu pel sexe dels àngels. Un arbre així no té valor, amiga Sílvia. Ens omplim la boca periodística de paraules ecològiques i no hem vist mai una olivera: i que poc coneixement que tenim del camp! L'amor per la terra i els seus fruits, només l'entén qui l'ha viscut, qui s'ha rebentat mans i peus llaurant-la i patint-la un any rere l'altre. Una vella tonada aragonesa diu:

“Porqué vienen tan contentos los labradores
que cuando vienen del campo vienen cantado.
Que vienen de ver el fruto de sus sudores,
de ver las espigas de oro que van granando.
¿Porqué vienen tan contentos los labradores?”

Quin fet tant simple: una espiga que grana. Ah! Però potser sabem quan val un linx? El linx és famós, no com les pobres oliveres que no es mouen mai més de la feixa on van clavar-les. Se us acut de demanar pel preu del quilo de linx?
A vegades, per tot plegat sento pena; i em revolta la ignorància supina, la xerrameca fútil, l'estultícia pública. Si us plau, abans de voler informar... informeu-vos!