Sorprèn el missatge de cap d'any del nostre President pel marcat accent electoralista que cap dels seus predecessors moderns no ha emprat mai. Un sol paràgraf és suficient per a comprovar l'evident utilització de la institució de la Generalitat que en fa el líder del PSC (llegiu el text de Quim Monzó que presento com a “Traca final”).No cal esforçar-se gaire per a adonar-se que amb l'enumeració de les “grans fites” de l'any es dedica a la lloa de la gran tasca tripartidista. És lleig; perquè no s'hi val a utilitzar l'altaveu que ofereixen el càrrec i els mitjans, que són públics, per a fer propaganda a preu de cost. Segurament són veritat les coses que diu, però no és el lloc ni l'hora. Em sap greu aquesta utilització perquè degrada la institució i la converteix en propietat seva, quan no n'és altra cosa que un llogater a precari. No, senyor Montilla, el càrrec de President i la Institució que representa no són eines al seu servei: són la casa de tots, tan dels qui governen ara com dels qui governaran després. Són aquestes petites coses que ens converteixen en un país de joguina.
Aquesta és una manca de respecte que no poden evitar els que anomenaria “pesesistes“ del Baix Llobregat, que han mostrat sempre un grau de menyspreu considerable per les tradicions del país, i que han tendit a treure crostes de tot arreu per plantar-hi la seva.
Recomano la lectura de l'article de Quim Monzó http://hemeroteca.lavanguardia.es/dynamic/preview/2010/01/01/pagina-22/80285183/pdf.html?search= a La Vanguardia del dissabte 2 de gener. En la seva columna fa una anàlisi molt remarcable, des del punt de vista ortogràfic i gramatical, del text del discurs. A manera de tast (sic)...
“Me gustaría saber quién le redacta los (discursos) de Fin de Año. Así podría preguntarle por qué escribe “Aprofito aquestes darreres hores de l'any” en vez de “Aprofito aquestes últimes hores de l'any”. O “Ho hem vist darrerament” en vez de “Ho hem vist últimament”. O “cercant la màxima unitat” en vez de “buscant la màxima unitat”. A ver si me sé explicar: "darrer" y "cercar" son palabras absolutamente legítimas, pero su uso denota cosas. Igual que también denota cosas usar "últim" y "buscar". Todo denota. Si Montilla fuese mallorquín, rosellonés o urgellenc o, aún siendo del Baix Llobregat, estuviese leyéndonos un manifiesto literario pomposo, ese "darreres", ese "darrerament" y ese "cercar" serían perfectos. Pero no es el caso. Estaba leyendo su discurso institucional y, esparcidas por el texto, esas palabras revelan pose, laboratorio lingüístico, farsa.”
I com a traca final (sic)...
...“Pero luego me he dado cuenta de que es poco probable que el discurso lo haya escrito una máquina. Porque hay un momento en el que Montilla dice, refiriéndose a este 2010 que acaba de empezar: “Serà decisiu també per a nosaltres, els catalans, perquè se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir: si hem d'aturarnos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l'horitzó que ens hem traçat”. Ningún generador de textos hubiese sido capaz de introducir, en un discurso presidencial de Fin de Año, un párrafo electoralista tan desvergonzado.”
Em sembla que no calen més anotacions.
