Ja fa uns mesos vaig escriure sobre opinions que circulen pels mitjans al voltant de la bondat de pertànyer a un sexe o altre i aquesta setmana, amb l’aparició d’un anunci dels dissenyadors italians Dolce & Gabbana, s’ha desfermat una altra vegada la papanateria oficial.Defensar a tort i a dret la bondat d’un sexe davant la maldat de l’altre em continua semblant una temeritat. Veig que s’ensinistra les dones per fer front a la violència masclista, a denunciar, a
aprofitar els avantatges que lleis de dubtosa justícia donen a una part de la societat, excloent totalment l’altra, predicant la bondat de la discriminació positiva. Així com fa uns anys es justificaven certes mancances femenines a una educació castradora, no s’ha aplicat la mateixa explicació a les mancances masculines i es blasma l’home a ser dolent de mena. És que l’home no ha rebut una educació igualment castradora quant a entendre i acceptar valors femenins? Seria bo que els esforços que fan organitzacions enterament femenines anessin repartits. Per què denuncien un anunci de D&G que sembla maltractar una noia i no un altre de Balay on una dona “fa llençar” el seu home perquè no sap fer anar una rentadora? Que no incita a la violència el segon? Homes i dones no som tan diferents. Ni la dona és la bondat ni l’home el mal. El mascle caça, però la femella també i, a més, fabrica l’arma que li permet fer-ho amb més facilitat. De fet l’estadística diu que el 21% de les forces armades d’aquest país ja són dones: quin triomf més punyetero per les feministes!
Dones, homes, en lloc de fer lleis que ens allunyen i procuren opcions de domini, hauríem d’acostar-nos. Aquests col·lectius que ara tenen gran predicament dedicats a promocionar espais exclusivament femenins s’allunyen de la realitat i s’entesten a diferenciar els problemes dels uns dels dels altres. Cras error, doncs les solucions sempre necessiten la convenció de les dues parts.
En aquell article de fa mesos, per cert, parlàvem de la suposada major resistència de la dona davant de la potència de l’home (es veu que la segona és un defecte). Voldria recordar que sí, que l’home guanya els 100 metres lliures, prova de potència; però, curiosament, també guanya la marató, la prova de resistència per excel·lència. Dir a les dones que no defalliu, que milloreu i arribareu a igualar els homes. Però que si no ho feu, escolta, no us hi amoïneu, teniu moltes altres qualitats.
http://www.torrental.org/noticies/o_027.pdf
jaume molsosa
