Assistim durant aquests dies a la típica gota malaia periodística.No sé quantes pàgines deu tenir el sumari dels incendis d'Horta de sant Joan que la jutgessa de Gandesa ha fet públic. De fet no l'he vist, i si sabés on trobar-lo me'l llegiria. No n'he llegit mai cap de sumari, però imagino que no deu ser fàcil perquè el llenguatge judicial tendeix a ser críptic i endogàmic.
Potser és per això que ara els mitjans, tots els mitjans, es dediquen a servir-nos cada dia un capítol de l'informe, com si fos una telenovel·la. Així tenim titulars per dies.
La pressa i l'immediatesa informativa així ho exigeixen, però el sofert lector-oïdor-visionador ha de fer un esforç de síntesi i recopilació diària espectacular. Ens cal prendre nota un dia rere l'altre i, al final, quan tot hagi acabat, fer un darrer esforç titànic per arribar a tenir una bona visió de tot plegat.
No sé si és realment aquesta la fórmula ideal d'informar: oferir porcions petites d'un tot molt gran que solen donar visions esbiaixades o limitades.
Demanar un esforç als professionals per oferir-nos les informacions amb una visió global és massa? O potser, per manca de titulars, allarguem tant com es pot una notícia atomitzant-la tant que es fa incomprensible?
Crec que els mateixos afectats ho agrairíem.
jaume molsosa
