Encara que d'aquest convent se'n digui el Desierto, no és pas perquè sigui un lloc erm, sinó perquè els frares descalços de l'orde del Carmel que el van fundar el 1682 buscaven pau, i el van bastir en un lloc ben allunyat dels espais habitats. És per això van adquirir una vella residència familiar, la Torre del Carmen i s'hi van quedar.
Havia tingut fins a quaranta religiosos, però ara és una ruïna abandonada. Després de patir un incendi el 1708, va entomar l'amortització de Menizábal el 1835, un bombardeig carlí el 1836 i un recremat el 1936. No és estrany doncs que ara en quedi ben poca cosa. L'advocació a sant Elies no li va servir de molt al pobre edifici que es va morint de mica en mica.
No és fàcil d'arribar al Desierto, situat en un paratge especialment deshabitat i a 12 km del poble més proper. Però bé a peu, bé deixant-hi un tros de cotxe, el viatge val la pena.
jaume molsosa
