No sóc un gran afeccionat a les aus, però sempre m'ha agradat saber que es mou per damunt del meu cap i identificar siluetes, becs i plomatges. He observat moltes vegades el voltor. A l'aire, aquest ocell rapinyaire, té el vol més elegant de tots els que he pogut observar. Sense moure les ales, amb prou feines, aprofitant amb mestria els corrents d'aire ascendents, és capaç de cobrir distàncies enormes. Semble ben bé que no li calgui cap esforç per a sostenir-se allà dalt, des d'on observa el territori buscant aliment. És un autèntic espectacle de la naturalesa, de la bellesa de les seves criatures.
Ara bé, quan aquesta au, que pot pesar fins a 13 kg i atènyer una envergadura de gairebé 3 metres, toca terra, la bellesa es transforma ràpidament en un nyap. L'aterratge impressiona per la maldestra execució i sol acabar a batzegades. L'au, que pot fer gairebé un metre d'alçada, és desmanegada i lletja, amb el coll propi dels carronyaires.Així és com veig jo el projecte que en Jordi Hereu ha post (del verb pondre) per Barcelona. Una volada impressionant i un aterratge al mig del merder i a sotragades, per finalment menjar-se la carronya.
Que sant Sopic gloriós, patró del vi i de la borratxera ens agafi confessats.
jaume molsosa
