Aquesta fotografia va ser feta a las Parras de Castellote als anys trenta. La més petita de les nenes és la mare de la Carme i les altres dues són les seves germanes, la Madalena a l'esquerra i la Mª Ángela a la dreta. Al centre de la imatge la abuela Florentina. Un fotògraf passavolant els la va fer a la porta de casa seva.L'àvia du a les mans un ventall i un mocador; dues de les nenes un ram de romaní. L'artista va composar bé l'escena i la foto s'ha conservat mol bé després de 80 anys de còrrer d'aquí cap allà. Té un valor, per mi, social i familiar important. Les cares, els vestits i l'actitud de les quatre dones són el reflex d'un temps antic; donen la imatge d'una època dura, en el qual la vida era un esforç constant de treball per la subsistència.
A finals dels anys 60 el poble es va buidar. Les mines de carbó van tancar pel seu baix rendiment i l'agricultura, de secà i pobra, no donava per més. Avui amb prou feines hi viuen unes quantes dotzenes de persones amb una mitjana d'edat que deu superar amb escreix els 70 anys.
Nosaltres hi conservem alguna feixa i unes quantes oliveres que, de tant en tant, visitem perquè no morin d'oblit.
