No us esvereu. Aquesta calavera és a l'Ossari de Sedlec. a la ciutat txeca de Kutna Hora. L 'any 1278 el rei Ottokar II de Bohèmia va enviar a Terra Santa Henry, abat cistercenc de Sedlec. Aquest bon frare, en tornar, va dur un saquet de terra del turó del Gòlgota i la va estendre al cementiri de l'abadia. Així, aquest fossar es va convertir en un lloc d'enterrament molt concorregut per la gent de l'època va haver de ser ampliat diverses vegades, sobretot a causa la pesta negra que va assolar Europa durant el s. XIV. A mitjan s. XV es va construir una capella gòtica al cementiri es van anar acumulant ossos dels cossos que, a causa de les obres, s'anaven trobant. Veus de llegenda conten que, al s. XV el cementiri era tan ple que van encomanar a un frare cec la tasca d'exhumar fins a 40.000 esquelets. I així fins el 1870, quan la família Schvrarzenbcrg, nobles bohemis, va contractar l'artista fuster František Rint. Aquest home va utilitzar els ossos per a adornar la macabra capella i avui els ossos, combinats enginyosament formen làmpades, escuts, gerres, animals canelobres, altars i tota mena d'objectes. La calavera i el fèmur que veieu adornen, amb d'altres, una columna d'uns quatre metres d'alçada.Aquells cossos que ningú havia de veure mai més, van reviure d'alguna manera amb aquella l'estranya iniciativa. Nosaltres hi vam ser a l'estiu del 2007. A l'entrada, deixaven un full explicatiu per a comprendre millor el monument. Quan una de les noies em va demanar en quin idioma el volia li vaig dir que en català i, sense immutar-se, em va lliurar la guia en la nostra llengua. Si en un racó oblidat de Bohèmia el nostre petit país mereix l'atenció d'algú, no em queda més que renovar la meva malmesa esperança d'aconseguir per la nostra terra la desitjada llibertat. Com aquell frare del s. XIII, escampo ara la pols finíssima del meu anhel, gairebé imperceptible, lleu fent-vos partícips d'aquest afany.
Que l'esperit del Nadal ens hi ajudi!
