Vaig néixer l'any 1954 i el meu pare va voler fer un recordatori per a l'hereu (de què?). Com podeu veure, està escrit en català. En plena bullidera franquista va ser ben valent de fer-ho en la nostra llengua. Solament van escriure Vich (amb l'h final), perquè l'impressor va voler salvar (i salvar-se) la grafia que imposava la dictadura. En aquella època, fer manifestacions com aquesta significava ser considerat "desafecto al régimen", com anys més tard vam descobrir en consultar els arxius polítics sobre els Molsosa Carrera de l'ajuntament de la Garriga. Estic orgullós d'aquell gest del meu pare.
A la imatge hi apareixen mossèn Jaume Mugosa; tres escolanets; els meus padrins: la meva àvia paterna Teresa i el meu avi matern Jaume; i per la dreta treu el cap la meva tieta Carme.
