flagel de periodistes i mitjans; tralla de polítics, martell d'hipòcrites i mentiders; fornal d'idees emprenyadores... el poema.
dimecres, 16 de desembre del 2009
La tia Madalena
Aquesta fotografia de la tia Madalena va ser feta el primer dia de maig de l'any 2008. Tenia 92 anys. Malgrat el seu bon aspecte físic, ja solament és una ombra del què era. Afectada per una malaltia degenerativa, amb prou feines ens va reconèixer. Com si un vel tènue i profund hagués enterbolit la seva ment, semblava viure en una dimensió diferent, lluny de nosaltres i del món. Endormiscada en els seus records, solament estava present uns instants breus i fugissers. La seva mirada semblava buscar alguna cosa més enllà de la paret de pedra que tenia al davant. Aquesta dona, que va treballar la terra en unes condicions de duresa extrema, era solament una persona que depenia dels seus per a fer les coses més elementals. De fet, aleshores, ja volia fer ben poques coses i, envoltada per pensaments dispersos, deixava passar el temps asseguda al voral de la vida. El cor s'encongia i, amb l'ànima trista, la deixàrem. Abans de marxar, la Carme la convidà a Torelló i ella, d'esma, respongué: "Ah! ya vendré ya. Un día de estos...". No hi va ser a temps. Va morir aquests estiu apagant-se com una candela.