A Calanda, a la plaça, a les 12 del migdia de divendres Sant la rompida converteix aquest indret en un espai dominat pel soroll de centenars de tambors que anuncien la mort del Natzarè. La resta de l'any, però, les taules del Círculo Mercantil són tranquil·les. Al migdia, en lloc de tocar el bombo, la gent del poble s'asseuen a fer el vermut i a jugar a cartes. Els homes de la fotografia semblen molt concentrats en la feina de fer un bon guiñote. Absents a la resta de clients, sense pressa, es miren el company que tenen al davant i, de cua d'ull, els rivals de dreta i esquerra, mentre malden per endevinar quins trumfos els queden. Cuentan, com es diu en el llenguatge dels jugadors de naips, per tal de guanyar, sense sang, els contraris.
dijous, 17 de desembre del 2009
Calanda
A Calanda, a la plaça, a les 12 del migdia de divendres Sant la rompida converteix aquest indret en un espai dominat pel soroll de centenars de tambors que anuncien la mort del Natzarè. La resta de l'any, però, les taules del Círculo Mercantil són tranquil·les. Al migdia, en lloc de tocar el bombo, la gent del poble s'asseuen a fer el vermut i a jugar a cartes. Els homes de la fotografia semblen molt concentrats en la feina de fer un bon guiñote. Absents a la resta de clients, sense pressa, es miren el company que tenen al davant i, de cua d'ull, els rivals de dreta i esquerra, mentre malden per endevinar quins trumfos els queden. Cuentan, com es diu en el llenguatge dels jugadors de naips, per tal de guanyar, sense sang, els contraris.
