dijous, 10 de novembre de 2016

Dividits

Hi ha un concepte que la dreta espanyola ha aconseguit colar-nos a la clepsa, si vols si no, a base de repetir-la centenars de milers de vegades: divisió, dividits  associant-ho a fractura, enfrontament. Darrera d’aquesta insistència jo hi veig –dec ser aficionat als complots– la intenció perversa de fer-nos creure que pensar, opinar i votar de manera diferent ens confronta violentament. Que per tant, simplificant molt, si tots penséssim, opinéssim i votéssim igual, les guerres s’haurien acabat per sempre i viuríem en un món happy-hippie- flowers. És directament el pensament de Franco “joven, haga como yo y no se meta en política”. És així que la dreta ens va empenyent el supositori de la unitat malèvola, on el pensament i el partit únic ho solucionen tot. La divisió és a la base de la democràcia, perquè si no hi ha grups diversos, com es poden contrastar diferents maneres de pensar i organitzar-se? L’ús de la paraula divisió associant-la a enfrontament violent, és d’una perversitat fenomenal que va calant per tot arreu.
Que els polítics de dreta en siguin els impulsors no és estrany, perquè per a ells l’immobilisme, que anomenen eufemísticament estabilitat, és l’essència del seu ideal. Però el que realment preocupa és que els mitjans van caient de mica en mica a la trampa, i la paraula dividit-divisió s’ha instal·lat en el llenguatge periodístic. És tal la potència del concepte, tant endins ens han ficat el supositori, que en el bombardeig incessant que ens han endinyat amb les eleccions americanes, han aplicat sense vergonya el concepte d’uns “EE.UU. dividits”. Jo no sóc cap estudiós d’aquell país grandiós, però a la meva edat ja he viscut unes quantes eleccions USA i he observat una constant: els estadounidencs es poden enfrontar amb duresa inèdita a les primàries i a la campanya electoral per la presidència, però una vegada conegut el resultat tots es posen a empènyer. Ningú despenja la bandera de les barres i estrelles de la façana de casa i es tornen a treballar. I això és perquè tenen arrelat a les neurones el concepte de democràcia: bé si jo guanyo, si guanyes tu ho accepto i em poso a treballar. S'ha acabat la divisió fins d'aquí a quatre anys.
Si us plau, benvolguts periodistes, mitjans i altres eines de comunicació, cal estar molt pendent de qui diu què, i mirar d’endevinar-ne la intenció, d’escoltar-ho amb oïda crítica per tal de no repetir una i mil vegades una indecència. Gràcies.