diumenge, 6 de novembre de 2016

Arri, Joan, que les vaques tenen fam!

Entre altres càrrecs que no s’especifiquen, Joan Majó és... assessor d'Endesa a Catalunya, naturalment. Dic naturalment perquè aquest és el destí assegurat per a ex-ministres i ex-presidents espanyols. Gràcies, doncs, entre d’altres, a Majó l’electricitat ha anat pujant els darrers anys més d’un 30%. Dic això perquè s’entengui la meva crítica al diagnòstic que fa Majó de l’economia mundial en el seu article a l’Ara titulat “El sistema està fallant”. Hi fa una anàlisi de les causes del perquè falla el sistema, com diu ell, i es complica la vida amb conceptes com la globalització, cercles virtuosos, revolucions digitals i etc. Però oblida un dels principis bàsics del marxisme i que ell, com a bon socialista, no hauria d’oblidar perquè és una de les poques coses que es podrien aprofitar de l’autor de “El capital”. Aquest principi és el que discuteix l’apropiació de l’excedent del fruit del treball, i l’excedent no és altra cosa que el benefici. Això provoca el que Majó denomina “l’acumulació de riquesa en mans d’uns pocs”. Aquesta acumulació fa que molts altres no tinguin pràcticament res amb què contribuir al “cercle virtuós” de l’economia. Aquesta és la punta de l’iceberg del problema, i no pas conceptes buits com la regressió fiscal o la limitació de recursos energètics. L’apropiació del benefici que proporciona el treball és el càncer del sistema, i qui n’ha provocat la metàstasi han sigut els Estats, i dins d’ells la classe política que ha empoderat –no m’agrada la paraulota, però aquí hi escau– els rics.
El dia 28 d’octubre, el diria local “La Comarca” que s’edita a Alcanyís (Teruel), publicava un article on es feia referència al problema del carbó, que obliga al tancament de mines i conseqüentment de les centrals tèrmiques que l’usen com a combustible. Una d’aquestes és la d’Andorra (Teruel). Per això els seus treballadors s’han mobilitzat i han obtingut de l’empresa, Endesa, el dictamen que diu que no invertirà en la instal·lació si no hi ha “un Pacto de Estado en defensa del carbón que rubriquen todos los partidos políticos con representación en el Congreso de los Diputados y un reglamento energético en el que el Ministerio de Industria contemple un hueco térmico para el mineral”. Ep, que no és “moc de pav” això! Ha de signar tothom, sinó no hi ha pasta. És així com una empresa privada que s’apropia tot l’excedent que genera és capaç de fer xantatge al Gobierno amb tota la barra. I tothom tant tranquil, fins i tot Majó, que forma part d’aquesta elit político-capitalista que governa sota mà. O no tant, que ja és tant pocavergonya que no s’amaga de res. Ell, molt sever, es limita a escriure un article buit ple d’obvietats formidables que fins i tot un nen de P3 seria capaç d’argumentar. No sé quant li han pagat per aquest article, però jo el faria de gratis i molt millor.
Ho sento, però no puc creure ni confiar en un personatge que, amb un cada vegada més lleu vernís de socialista, analitza la maldat del sistema: ell mateix en forma part, i n’és un pagat amb el païdor ben farcit. No et tinc mania Joan, és simplement que sembles el paradigma del socialisme “apanxat”. I com tu, molts d’altres.