El senyor Rafael Villaseca, conseller delegat de Gas Natural, ha dit a
Catalunya Ràdio aquest matí: “Els protocols legals no existeixen”. Jo li
explicaré a aquest espavilat una història real de protocols i li faré una
pregunta. Fàcil, no es preocupi.
Una amiga metgessa m’explicava que, estant de guàrdia, la
van avisar d’una urgència domiciliària. Es va posar en marxa portant d’ajudant
una interna en pràctiques. En arribar al lloc, la meva amiga, amb lustres d’experiència,
només veure la malalta va dir a la seva ajudant que demanés una ambulància
immediatament. Aquesta, astorada, li va dir que el protocol deia tal o qual
cosa. La meva amiga va insistir: avisa l’ambulància. L’altra encara va posar el
protocol pel mig i la metgessa, ja imperativa i molt seriosa, va ordenar-li que
avisés a l’ambulància. Mentre tot això passava, la meva amiga va començar les
maniobres adients al cas fins que va arribar la unitat d’emergència. Van
estabilitzar la dona i la van dur a l’hospital on es va recuperar. En tornar al
CAP la meva amiga va explicar a l’ajudant que el protocol només serveix per
salvar el cul dels inútils, i que si no haguessin activat l’ambulància tot
seguit ara aquella pacient seria morta. El cas és que la metgessa, només veure
aquella persona, va diagnosticar de seguida una aturada càrdio-respiratòria
greu i sabia, l’experiència i el sentit comú li dictaven, que perdre el temps
amb maniobres només agreujaria la situació.
I ara ve la pregunta pel senyor Villaseca: el dia que vostè
pateixi un infart, voldrà que li apliquin el patracol mentre es va morint? Apa,
al racó de pensar!
