dijous, 17 de novembre de 2016

De quan els protocols són patracols

El senyor Rafael Villaseca, conseller delegat de Gas Natural, ha dit a Catalunya Ràdio aquest matí: “Els protocols legals no existeixen”. Jo li explicaré a aquest espavilat una història real de protocols i li faré una pregunta. Fàcil, no es preocupi.
Una amiga metgessa m’explicava que, estant de guàrdia, la van avisar d’una urgència domiciliària. Es va posar en marxa portant d’ajudant una interna en pràctiques. En arribar al lloc, la meva amiga, amb lustres d’experiència, només veure la malalta va dir a la seva ajudant que demanés una ambulància immediatament. Aquesta, astorada, li va dir que el protocol deia tal o qual cosa. La meva amiga va insistir: avisa l’ambulància. L’altra encara va posar el protocol pel mig i la metgessa, ja imperativa i molt seriosa, va ordenar-li que avisés a l’ambulància. Mentre tot això passava, la meva amiga va començar les maniobres adients al cas fins que va arribar la unitat d’emergència. Van estabilitzar la dona i la van dur a l’hospital on es va recuperar. En tornar al CAP la meva amiga va explicar a l’ajudant que el protocol només serveix per salvar el cul dels inútils, i que si no haguessin activat l’ambulància tot seguit ara aquella pacient seria morta. El cas és que la metgessa, només veure aquella persona, va diagnosticar de seguida una aturada càrdio-respiratòria greu i sabia, l’experiència i el sentit comú li dictaven, que perdre el temps amb maniobres només agreujaria la situació.
I ara ve la pregunta pel senyor Villaseca: el dia que vostè pateixi un infart, voldrà que li apliquin el patracol mentre es va morint? Apa, al racó de pensar!