dimecres, 16 de juliol de 2014

Vargas Llosa, el bord

El senyor Mario Vargas Llosa és un dels signants del “manifiesto de los libres e iguales” (no en volia jo sentir-ne d’altra). També el desagraït del Boadella, aquell bonhomiós dramaturg a qui li agafen atacs i ens ensenya el cul cada dos per tres. Es veu que ahir, aquesta colla de defensors dels valors imperials, van presentar el seu manifiesto, que va llegir una rossa a qui no conec de res, a la porta del Congreso de los Diputados, sota la mirada atenta dels lleons descollonats. Llegit el pamflet, resulta que no conté ni una sola proposta engrescadora pels catalans, amb la qual cosa ells solets es qualifiquen. Uns més iguals i lliures que d’altres: fa ben poc la policia es va acarnissar diverses vegades amb les protestes que hi havia entorn de l’edifici. Aquests, ben vestits i pagats, amb cara d’estómacs agraïts, van poder fer-ho impunement.
El senyor Vargas podria retornar al Perú, el país que va abandonar després de fracassar en el seu intent de presidir-lo. El va abandonar com un covard derrotat i llefiscós, emprenyat amb els seus conciutadans per no haver-lo elegit a ell, que n'era el salvador: l'ego del senyor Vargas només el supera el de déu! Fujimori, un personatge per l’oblit, li va deixar clar: o toques el dos o te'l toco jo. I ell, amb la cua entre cames, es va estimar més mocar-se i venir a fustigar els catalans, que com que són de goma i demòcrates, es deixen.
Torni-se’n al Perú, senyor Vargas: el necessiten més, però que molt més, que no pas nosaltres.