divendres, 4 de juliol de 2014

L’Antoni Bassas es llença a la piscina buida

A vegades, empesos per la nostra bondat natural, ens llancem de seguida a recolzar iniciatives que ens semblen positives, sobretot si són per desvetllar consciències. Ara, la nostra Consellera d’Ensenyament ens diu que els alumnes de 14 i 15 anys hauran de fer serveis comunitaris i que seran avaluats com una assignatura normal. L’Antoni Bassas s’hi apunta en la seva columna d’opinió a l’Ara (03.07.2014) i, molt engrescat, diu que això “els descobrirà el món del voluntariat” i que “entendran millor les necessitats de la seva comunitat”.  Voldria recordar el significat de la paraula voluntariat, que ve de voluntari; voluntari és algú que fa alguna cosa perquè vol. Si els obliguem a fer de voluntaris –perquè si no ho fan els suspendran– on queda la voluntarietat? D’altra banda, voldria recordar que un percentatge elevat dels nostres joves viuen en famílies que han travessat, o encara travessen, situacions de precarietat importants. A ells els explicarem quines són les “necessitats de la seva comunitat”?
D’altra banda, des d’una cadira barcelonina, potser sembla fàcil d’organitzar festivals com aquest, però en pobles petits, en comunitats reduïdes, on durem als nois? Hauran d’anar al poble veí, desplaçar-se? Qui posarà els mitjans perquè això funcioni? Qui farà la feina a les entitats que han de rebre aquests joves? Aquestes entitats han vistos retallats els seus recursos humans, que ja van sobrecarregats. Ara, a més, hauran d’organitzar activitats per aquest nois i noies i atendre’ls? I no de qualsevol manera, sinó com cal. I, finalment, posarem ajudes als mestres perquè no hagin de desatendre altres aspectes educatius? O bé els pagarem hores extra (a qui les vulgui fer, esclar)? Perquè a l’escola també han escapçat despeses.
I ja per acabar: benvolgut Antoni Bassas, estic tip de que em diguin que la sanitat o l’ensenyament  són gratis, que s’utilitzi i es manipuli, potser sense voler, el fet de que, quan uso aquests serveis , no pago res. No, no pago quan vaig a l’ambulatori i a l’escola perquè ja ho he pagat abans, i ben pagat, amb els meus impostos. Reflexionem, siusplau.