dimarts, 1 de juliol de 2014

Emiliano Zapata, Colau i Iglesias

Quan jo encara era a Olot a fer barretines, l’any 1952, Elia Kazan dirigia Marlon Brando a “Viva Zapata”, una pel·lícula que jo vaig estrenar a la meva adolescència i que em va fer caure de la figuera: vaig deixar de veure el cinema només com una distracció per passar a considerar-lo, també, un instrument de la història i de la denúncia. Emiliano Zapata era un camperol mexicà que va lluitar contra els hisendats del seu país a favor dels sense terra. La pel·lícula de Kazan mostra descarnadament la historia d’un home tràgicament revolucionari. Al film, hi ha dues escenes relacionades que em van colpir especialment. Al començament, un grup de camperols visita al governador de Morelos per a demanar-li justícia. D’entre tots, un aixeca més la veu que els altres i el governador en pregunta el nom. Amb paraula ferma, Marlon Brando respon desafiador: “Em dic Zapata, Emiliano Zapata”. I el governador encercla aquest nom en la llista dels compareixents per a significar-lo com a perillós i persona a eliminar. Anys després, quan Zapata ja era cap dels revolucionaris del sud i adulat per Pancho Villa, un dels seus homes li va recordar, perquè se n’allunyava, el principi de la revolució zapatista: “La terra és de qui la treballa”. Emiliano es va enfadar i va preguntar el nom del qui havia parlat, i quan li va contestar va agafar la llista dels participants. Quan anava a encerclar el seu nom va recordar el gest d'aquell governador i la seva mà s’aturà. Va adonar-se que el poder l’estava festejant i va reaccionar. Quan Madero com a president de la República, li va oferir una hisenda a l’estat de Morelos “com a pagament pels seus serveis a la Revolució”, Zapata es va enfurismar: “No, senyor Madero. Jo no em vaig aixecar en armes per conquistar terres i hisendes. Jo em vaig aixecar en armes perquè al poble de Morelos li sigui retornat el que li va ser robat”. Zapata va tenir un final tràgic, propi del  revolucionari autèntic. Traït pels seus, va ser cosit a trets a l’hisenda de Chinameca, a Morelos, el 10 d’abril de 1919.

Disposats a retornar la terra al poble i el poder al ciutadà, Colau i Iglesias s’aixequen avui com dos idealistes abocats a la revolució, a l’establiment del “nou ordre” a l’enderrocament de “l’antic règim”. Doncs que no els passi com a Zapata: primer, el poder ha encerclat els seus noms a la llista; després, quan ells siguin el poder, encerclaran el nom d’algú altre. Fa falta que, com Zapata, s’adonin que estan sucumbint a la fera que combatien i aturar la mà. Per a poder fer això, però, han d’estar, com Zapata, disposats a morir per la revolució perquè sinó ens estan enredant.