Avui, 14 de juliol, pocs recordarem que fa 225 anys una
multitud de parisencs revolucionaris va prendre la presó de la Bastille.
Aquella revolució va canviar per sempre Europa i va implantar uns principis
socials que s’han desenvolupat als llarg dels darrers segles. Tant, que avui els
francesos celebren la seva diada nacional.
Si pocs recordaran la data, menys encara sabran el motiu pel qual
aquella turba de sans-culottes es va
dirigir enfurida al símbol de la repressió reial. No va ser, com pensen molts, “per dar llibertat als presos”. En
realitat, a la Bastille Saint-Antoine solament hi quedaven set presoners:
quatre falsificadors, dos bojos perillosos i un delinqüent sexual, tots ells ben
vigilats per 80 invalides i 35
guàrdies suïssos. La realitat és que tota aquella gentada s’havia armat amb escopetes
i canons que havien furtat de l’Hôtel des Invalides, però sense pólvora. Així
doncs, enfurits, embriagats per l’aire de la revolució es van dirigir decidits a
la Bastille, dipòsit de munició, a la
recerca de la necessària pólvora. Després de la batalla el governador de la presó,
el marquès Bernard-René Jordan de Launay, va ser decapitat a cops de sabre i el
seu cap, al cim d’una pica, passejat per tot Paris. I és així com “Liberté, Égalité, Fraternité” es van
convertir en les paraules que conformen la divisa de la República francesa, una
divisa que va néixer a Haití durant la revolta dels esclaus empesos per
republicans francesos.
Vive la République!
