dijous, 5 de juny de 2014

Visca la gallineta ecològica! Dedicat, amb afecte, a na Núria Coll

Per una d’aquelles casualitats casuals, ensopego amb el programa Divendres de TV3, que aquesta setmana fan des de Folgueroles. Veig un xicot que explica que cria aviram ecològica i una xicota que ens presenta, atenció, un galliner urbà. Res a dir: tothom publicita el què té per a vendre. Al costat hi veig na Núria Coll, a qui aprecio especialment perquè pretén que tots mengem molt i molt sa, tant sa que a voltes més ens valdria no menjar. Mirem les dues fotografies, que no són altra cosa que una captures de pantalla del vídeo del programa, penjat a la web de TV3. A la de l’esquerra, sempre segons na Coll, es poden llegir les condicions que s’exigeixen perquè una gallina o dindi, siguin considerats ecològics. Entre elles,  es pot llegir que cada animal hauria de disposar de 4 m2 d’espai, que ja és més del que disposen alguns humans. Bé, molt bé. Després, na Coll ens canta les excel·lències d’un galliner urbà, fet amb fusta reciclada naturalment, on s’hi encabeixen tres formoses gallines. Vistes les proporcions de la baluerna, no crec que faci més de 3 m2, que dividit per les tres ocupants ens dona que toca a 1 m2 per cresta. Però, no havíem quedat que calien 4 m2 per fer feliç una gallina? Ai, ai, ai, que em sembla que hem patinat, benvolguda Coll...

Escric això perquè cada dia em sorprèn la poca feina de documentació que fan a voltes els periodistes, una mancança que els du a donar informacions contradictòries, com la que ens ocupa, errònies, o incompletes. Per exemple el carai de galliner: ja sap na Coll que les gallinetes caguen i que produeixen una gallinassa pudenta, tòxica i corrosiva que s’ha de netejar diàriament? Que les gallines puden? Que, a nosaltres, aquesta pudor ens pot semblar molt ecològica, però que als veïns potser no els agradi gaire? Que les gallines es desponen a l’hivern i que no deixen anar ni un ou? Que cal tenir verdura mig corrompuda, pudenta, humida i fastigosa per alimentar-les? Que el gra també put? Que tot aquest aliment atrau rates i ratolins? Que les gallines cloquegen i poden molestar el veïnat? I, per acabar, les gallines es fan velles, es desponen definitivament, i cal fer-ne alguna cosa. En fi, amiga Coll: tenir un galliner porta molta feina, pot molestar el veïnat amb pudors i soroll i atrau altres bèsties gens desitjables. És que aquesta informació no s’ha de donar? La desconeixem? El fet és que, si algú  es gasta tres-centes cuques en un embalum com aquest, se l’emporta a casa i es troba amb tot això, ja pot anar cridant ous a vendre!