dijous, 19 de juny de 2014

Crònica breu i potinerota de la coronació de Felip VI

M’apresso a fer una crònica del poc que he vist de l’entronització de Felip de Borbó, el borbonet (que no el bombonet). Ho faig perquè no se me’n vagin al carall dues imatges que m’han quedat a la retina. La primera és la del Presidente Rajoy vestit de pingüí, esperant al rei palplantat –com si li haguessis encastat un pal d’escombra per allà– davant l’entrada del Congreso. Amb aquells dos faldons penjant-li al darrera i els pantalons de ratlles, la figura de l’animaló es distorsionava per la mirada perduda a l’airecel de la Carrera de san Jerónimo: un gallegu autèntic...  i patètic. L’altra imatge és la de les senyores diputades del PP fent el genollet davant del monarca. Totes impacients, com núvies sotmeses al dret de cuixa, estaven atentes a l’arribada del rei qui, prenent-los la mà, les cobria una per una des de la seva alçada. Totes amb faldilla, per descomptat, algunes lluint les cuixes, dignes de l’aristocràcia més rància. Perquè així com la panxota identifica els bisbes, les cuixotes delaten les marqueses. De veres que ha estat tot un espectacle, que descriu bé el Pep Molsosa al seu blog ara mateix: “Quins fastos tan lluny del poble! Quin populisme tan ranci i anacrònic! Tant de bo sigui l'últim cop que hem d'assistir a espectacles d'aquest tipus!”. Tan de bo Pep! I us deixo la part final del poema Sóller, del malaguanyat poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel. És per refrescar la pudor de naftalina que avui s’ha sentit des de Salses a Guardamar.


Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.


Me’n vaig corrents a can Felip, que m’apreta!