divendres, 28 de juny de 2013

Sobre beques i deutes

Diu la senyora Ana González Hernández en la seva carta a La Vanguardia d’ahir, 27.06.2013, (sic): “Es necesario desterrar la idea de que las becas son una suerte de servicio estatal que proporciona estudios gratuitos para todos. En absoluto. Quizás el receptor, o becado, no tenga que reembolsar el capital invertido en él, pero tiene la obligación moral a largo plazo de devolver al Estado esa inversión en cualquier otra forma”. Que les beques no són per a tothom ja ho hauria de saber la senyora González. Jo, que ja tinc una edat, vaig haver de fer la carrera amb un “préstec a l’honor” perquè el meu pare allà pels anys 70, amb cinc fills i un sou modest, guanyava massa diners per a obtenir una beca. Jo vaig haver de reemborsar el capital, i els interessos corresponents, i ho vaig fer amb molt de gust. Per tant no dec res a ningú. Una altra cosa és el que ella anomena “obligación moral”. Això no ho puc acceptar. Ningú té cap obligació, ni moral ni material, de retornar res a l’Estat. No entenem encara que l’Estat és un mer administrador dels diners, no pas de la moral, dels seus administrats; uns diners que de sobres hem pagat amb els nostres impostos. No hem entès que “invertir” en formació no és un terme econòmic, sinó social: invertim en ensenyament per tal d’avançar cap a una societat més justa i intel·ligent, no pas perquè esperem un retorn de la inversió en forma de beneficis dineraris. I encara diria més, com en Dupont: és que els pobres han de començar la seva vida post-formació endeutats, ni que sigui moralment, mentre que els rics ho poden fer lliures d’obligacions? No em sembla just, senyora González. La societat ha de donar oportunitats, no pas exigir que se li tornin deutes espuris.


Publicat a La Vanguardia 29.06.2013