Quan la guineu...
Aquesta setmana passada, Pere Navarro ha criticat d’una
banda la Cadena Humana per la Independència i el Concert per la Llibertat. No
deixa de ser curiós que ho faci des de l’esquerra: contra la independència i la
llibertat? Bé, segons l’original pensament perenavarrià,
aquests conceptes varien segons la posició de l’espectador; això ja ho va
demostrar Einstein. És evident que tothom entén que idees tan importants i
bàsiques com aquestes tenen diferents accepcions i poden suscitar, i han
suscitat durant segles, discussions i controvèrsies inacabables. Però ara no
estem discutint l’accepció original, Pere. Vostè es queixa perquè la seva idea
de llibertat i independència no suscita tanta acceptació com la dels seus rivals
polítics i, davant d’un èxit cantat de les dues convocatòries, es dedica al
noble art de la destrucció. Quan la guineu no les pot haver, diu que són
verdes, diu la parèmia popular que no sé si vostè recorda. És aquella faula
segons la qual una guineu prova d’abastar unes magnífiques figaflors. En no
aconseguir-ho, davant la burla dels congèneres, diu que com que eren verdes no
valien la pena. Com que vostè (la guineu) no és capaç d’organitzar una cadena o
un concert prou exitosos (les figaflors) per la federalització es dedica a
desprestigiar-ho. Per acabar, n’hi engego una altra: se li veu el llautó, Pere.
Publicat a La Vanguardia
