José de la Cavada, responsable de relacions laborals de la
CEOE, pensa que quatre dies de permís són massa dies quan se’t mor el pare.
Pensa que com que ara es viatja a velocitats vertiginoses ja no cal tant de
temps per enterrar-lo. Diu que “S'ha
d'aconseguir que l'absentisme no tingui cap justificació a la qual acollir-se”.
O sigui que ara resultarà que la mort del pare és una justificació per l’absentisme.
Dit amb tots els respectes: desitjo que al seu enterrament no hi vagi cap dels
seus fills, no fos el cas que els fotessin de potes al carrer. Amb l’enterramorts
n’hi haurà prou i de sobres. Fins i tot, tal com deia el gran Capri, el podrien
deixar a la porta, en una bossa d’escombraries, i que el llencessin a l’abocador.
Directament.
Aquest és un personatge que l’any 2010 va ser condemnat per
una falta molt greu per la Inspecció de Treball i a pagar una multa de 25.000 €.
Aleshores, el diari El
País (edició del 4 d’octubre de 2010) va publicar que (sic) “...someter
a prácticas humillantes a sus subordinados. ‘Todos los trabajadores
entrevistados por la comisión de investigación manifiestan haber sufrido alguna
vez un trato humillante por parte del director del departamento. [...]. Los
testimonios son contundentes, reiterados, coincidentes y claros’”. Aquesta
és la mena de personatge que la CEOE té com a responsable de relacions laborals,
contra el qual la direcció de Juan Rosell no va prendre cap mesura, segons el
mateix diari (sic): “La inspección también acredita la nula voluntad de
la patronal para solucionar este problema. De hecho, el secretario general de
la CEOE, José María Lacasa, recibió una denuncia interna de los trabajadores contra
De la Cavada” i “ante una situación conflictiva de tales
características, la empresa está obligada a intervenir, cosa que no hizo
suficientemente pese a la queja de los trabajadores [...]”.
Amb aquests antecedents doncs, no ens ha d’estranyar l’extraordinària
empatia, el respecte immaculat que aquest home té per les persones i els seus
sentiments. Quan es mori, diré aquella frase de pronunciaven els avis quan
traspassava algú especialment cretí: Déu l’hagi perdonat.
