Aquest matí he anat al CAP a buscar l’alta de la meva dona.
M’han dit que o bé hi anava ella en persona o em calia un permís d’ella per
escrit. M’han donat un imprès de l’ICS de la Gerència Territorial-Catalunya
Central i cap a casa falta gent. Al peu del document hi diu clarament que (sic)
“La persona autoritzada haurà de portar,
a més d’aquest document d’autorització, el DNI o targeta sanitària del pacient”.
He emplenat l’imprès, la Carme me l’ha signat i sant tornem-hi. En arribar de
nou al taulell, oh, sorpresa!, la noia em demana el meu carnet d’identitat i el
DNI i la targeta sanitària de la pacient! Jo només duia la targeta. Li he
ensenyat l’autorització i ella es gira i em mostra un cartell penjat al suro
del seu darrera on diu que calen els dos documents. Una mica mosca, li he dit
que o una cosa o una altra i que, essent que el que està escrit escrit està, li
he fet saber que ja era la segona vegada que hi anava, que ja havia perdut una
hora i que no pensava moure’m d’allà sense l’alta. Llavors, com fent-me el
favor de la meva vida, m’ha concedit la gràcia de fer-me a mans la tant
desitjada alta.
Però ah, la gràcia no acaba aquí! Una vegada
complimentat el tràmit, la noia em torna l’autorització signada! M’he quedat de
pasta de moniato. Si em demanen una autorització per escrit, penso jo, deu ser
per guardar-la per si mai algú els demana responsabilitats per haver lliurat un
document privat a un tercer. O sigui que demà la meva dona podria anar al CAP i
demanar l’alta i, en dir-li que ja l’havien anat a buscar amb una autorització,
ella els podria dir que no havia autoritzat ningú i muntar-los un pollastre de
pebrots. Em pregunto: com provarien la gent del CAP que, efectivament, algú
autoritzat ja se l’havia endut? M’ha passat pel cap de provar-ho a veure si
faig alguna pela (els temps no estan per perdre oportunitats), però he pensat
que la gent de la nostra sanitat ja té prou problemes, a menys que ara, per a
ser administratiu de l’ICS, s’exigeixi ser notari i així poder donar fe.
