Tothom contra el pobre Duran. Embolicat en una espiral conspirativa on veu papus per tot arreu, no s’està
de res i engega pestes a tort i a dret. El to i les paraules que va usar
divendres davant de 200 militants d’unió no són propis d’una persona escollida
pel poble. Un hom recorre a l’atac indiscriminat i indecent quan es veu
acorralat, i no precisament per l’enemic. Josep A. Duran i Lleida s’ha begut el
seny d’un sol glop i repapieja. Postures de baixa estofa com les seves en els
darrers mesos, traint el programa de govern que va acordar i rebaixant les esperances
del país i la seva gent a l’alçada dels beneits, aquestes postures, deia, només
mereixen el cognom de l’estultícia. Les paraules gruixudes, senyor Duran, no el
faran més home. En canvi, l’autocrítica i la reflexió li farien molt de bé,
però no sé si encara és a temps de rectificar: molts n’estem tips. La culpa és
negra i ningú la vol, senyor Duran, ni vostè.
