dijous, 11 de gener de 2018

Temps de neu

No, no és el títol del programa degà de TV3 i ho explico. Cada any, des que el senyor Tomàs Molina & boys es van fer càrrec in aeternum de la previsió del temps a la cadena pública, que cada hivern vivim una constant impertinent: la neu. La neu els serveix per multitud de temes que van des de la por fins l’esquí. La por sí, perquè el senyor Molina és un pusil·lànime compulsiu que només surt de casa quan sap que el cel no li caurà al damunt. Ens adverteix, com si fóssim canalla inconscient, que la neu és freda, que patina, que mulla. Però també en fa propaganda perquè les estacions d’esquí puguin omplir dia sí dia també les seves instal·lacions.
Aquesta publicitat contrasta fortament quan el senyor Molina, amb l’incondicional senyor Mauri, promocionen un esport (?) que provoca desplaçaments massius concentrats de ciutadans que, asseguts al cotxe, contaminen el territori, provoquen llargues retencions a les rutes d’accés al Pirineu i que destrueixen el paisatge de la muntanya de manera irreversible. De baix a dalt, perquè el canvi climàtic (?) ha provocat que les cotes vagin pujant i es vegin potinejades per cables, torres i construccions més aviat fastigoses i permanents. Deia que aquesta publicitat contrasta amb la defensa que fan de la sostenibilitat i el respecte pel medi. Practicants com són tot l’equip dels esport d’hivern, critiquen per contra sense pietat tot allò que no practiquen. Així es pot anar a emmerdar muntanyes amb el cotxe, però no podem anar treballar amb l’automòbil perquè això contamina, i ens recomanen el transport públic o... el cotxe elèctric, una andròmina cara i poc eficient. Perquè no ens recomanen anar-hi a esquiar en transport públic?
Mai no els he sentit parlar del cost ambiental dels esports d’hivern, com tampoc no sé el cost de produir neu artificial, una activitat que gasta quantitats ingents d’energia i aigua. Tampoc no he vist cap gest per advertir del que implica traginar neu en camions amunt i avall, ni de la destrucció del paisatge per la construcció d’habitatges de segona residència que s’usen durant quinze dies l’any. Així, llocs idíl·lics com Boí, han estat convertits en parcs temàtics d’humans muntats en 4x4 que malmeten camins i empudeguen l’aire. El campanar de sant Climent deu al·lucinar.
És per això que cada telenotícies ens hem d’empassar imatges en que una càmera instal·lada a 2000 m ens mostra les volves de neu que faran possible que el senyor Mauri pugui esquiar entre setmana. Una càmera inútil i infrautilitzada perquè allà dalt, a part d'algun fenomen meteorològic ben corrent, no hi passa mai res.

Llarga vida als nostres homes del temps... de neu.