dimarts, 30 de gener de 2018

Personalismes “fake”

Sento veus. Que ningú s’espanti: les sento per la ràdio, per la TV, que acusen Carles Puigdemont de mantenir la seva investidura en benefici propi, per la necessitat de protagonisme i personalisme. Aquestes veus, per qualificar-les de manera suau, són perverses i la única cosa que persegueixen és pressionar el President perquè renunciï a la seva investidura. Volen dir-nos que Puigdemont no pot ser President perquè a ells no els agrada i ho vesteixen tot plegat d’una il·legalitat feta a mida per un Tribunal Constitucional absolutament venut a l’or de la Moncloa.
Però m’interessa saber quin profit personal en treu Carles Puigdemont de persistir en la seva voluntat. Si la gentola que l’acusa pensa que no ha fet cap mena de renúncia els preguntaria si... allunyar-se mil quilòmetres de la família, els fills i la seva dona, dormir en un hotel, suportar befes d’espanyols armats amb una bandera, insults i menysteniments; no saber si podràs tornar a veure els teus pares, viure amb la frugalitat que exigeix el moment, estar privat de la seva feina i dels seus drets. Tot això no són renúncies? A Carles Puigdemont, l’Estado espanyol li ha destrossat la vida i encara hi ha pocapenes que l’acusin d’ambició malaltissa. Com ja he escopit altres vegades, m’agradaria veure a tots aquests valents, i valentes, en la seva situació. és de miserables.

Des de Madrid, i també des de Catalunya, hi ha homenets, donetes, i cagabandúrries que s’omplen la boca de mots com lleialtat, honor, respecte a lleis i institucions, però que són incapaços de mostrar el més mínim respecte per les decisions que pren qui ha estat elegit pel poble amb els seus vots: la cambra catalana i el seu President. En unes eleccions muntades i amanides des de Madrid, la ciutadania ha parlat alt i clar i ha clavat una puntada de peu al cul als mal anomenats constitucionalistes, que ara es passen pel forro de la pebrotera la seva estimada consitución. “Menos lobos, Caperucita!