Sí, els independentistes hem guanyat aquestes eleccions
malgrat els espeternecs triomfalistes d’Inés Arrimadas: no, no podrà ser “la presidenta de todos los catalanes”;
així, en castellà, perquè se sàpiga en quina llengua i cultura ho hauria fet.
Avui, diversos amics d’arreu d’Espanya, es pregunten com és que a la
democràtica Catalunya un partit filofeixista d’extrema dreta ha guanyat de
manera clara. No m’estranya que s’ho preguntin perquè la desinformació que
pateixen dellà de l’Ebre i el Sènia és aclaparadora, perquè ignoren quina és la
nostra realitat. Arrimadas ha guanyat perquè ha reunit el vot de la por, perquè
ha sabut capitalitzar sense manies l’aplicació del 155. Aquí és on ha jugat bé
Cs, perquè qui ha fet la feina bruta i n’ha patit les mortals conseqüències ha
esta el propi PP, i que n’ha rebut els rèdits han estat ells.
Com a tot arreu, a Catalunya hi ha gent que té por quan les
coses es sacsegen, i més encara quan les circumstàncies instal·len un clima de
terror. Als pobles i ciutats fora de l’àrea metropolitana barcelonina no ho hem
notat, però allà sí que l’Estado s’hi ha abocat: helicòpters sobrevolant dia i
nit l’espai urbà, furgonetes amunt i avall traginant policies i caderneres,
càrregues indiscriminades contra ciutadans pacífics, la llibertat d’expressió
coartada. Acusacions a tort i a dret, detencions, empresonaments i el Govern exiliat
a Brussel·les. Al cinturó roig tot
això fa molta por i és aquí on es concentra el 50% del vot de Catalunya. Si
mireu qualsevol mapa de resultats comprovareu la gran taca taronja que s’estén
al voltant de la capital del país –on també ha guanyat Cs–. És aquí on el PSC a fet la
llufa més estrepitosa i s’ha deixat arrabassar tot el seu capital polític,
perdent fins i tot Mataró! Aquesta àrea és on hi ha majors concentracions d’immigració
dels anys del franquisme i on les bosses de cultura precària són més profundes.
Fa pocs dies es publicava un estudi sociològic on es feia evident que el votant
de Cs és el més inculte del cens. I la incultura i la ignorància són els generadors
de por més potents.
Cs ha
estat el partit que ha gastat més diners en la campanya d’aquestes eleccions,
2,1 M d’euros, que ningú no sap d’on han sortit. La propaganda visible a tot el
país, però, només ha fet efecte allà on no els feia falta.
Tampoc
cal oblidar que el Gobierno i el PP de Madrid han llençat tota l’artilleria a l’atac
i no han estalviat mitjans, ni públics ni privats, per estendre el seu missatge
barroer amb un García que s’hauria de rentar la boca amb salfumant. I tot això
amb el handicap que significava pels independentistes tenir els seus líders
fora de combat: l’un a Bèlgica i l’altre a la presó. És com un combat de boxa
amb un dels contrincants lluitant amb una mà lligada a l’esquena.
És
per tot això que Cs ha obtingut el resultat de 12 diputats més que en les
anteriors eleccions. Però compte: el vot que ha obtingut és extremament
inestable perquè és fruit de la conjuntura política que el PP ha muntat, amb el
flabiol sonant dels propis Ciutadans al darrera. És un vot volàtil i voluble
perquè han influït sobre una gran massa de gent esporuguida, mal informada i
amb la cultura a nivells escassos, que fa que canviïn el sentit del vot cada
vegada que van a pixar.
Però
això també té una segona lectura que hauria d’alliçonar els independentistes:
ells no han sabut conferir seguretat a tota aquesta gent, no els han pogut
convèncer perquè no ha trobat ni el canal ni el missatge adequats. Ara, els
toca d’estudiar bé la composició social d’aquests votants, conèixer a fons les
seves inquietuds i trobar la manera d’arribar-hi. Ho podem fer des de la força
de la victòria. Tenim quatre anys per fer els deures.
