dimecres, 13 de setembre de 2017

Ai Màrius, que no tens ni cura ni mesura!

El meu director de diari preferit, Màrius Carol, ens obsequia avui amb un article on, oh,miracle!, no cita cap referent que recolzi el seu pensament tronat. El tal Carol es deixa anar, sense engaltar, dient que no “és acceptable comparar la democràcia espanyola amb una dictadura”. No, perquè prohibir una consulta, amenaçar periodistes, ciutadans, funcionaris i polítics, advertir el cap de la policia de les seves obligacions, judicilitzar qualsevol intent de legislació a Catalunya, cremar jutjats i fer lleis mordassa són propis d’una democràcia, oi? L’actuació de Rajoy i el seu Gobierno s’assemblen més a la democràcia britànica o a la “democràcia” Turca? Ja es necessiten grossos per deixar anar una flatulència com aquesta.
La societat catalana està dividida entre els que són independentistes i els que no ho són, però és imprescindible mantenir la capacitat d’ entesa. I per això hem de preservar les paraules”. Es refereix als discursos que van fer Neus Lloveras, presidenta de l’ AMI, i Jordi Sánchez, president de l’ ANC al final de la Diada. No sé quines paraules hem de preservar, Carol: ens han acusat de nazis, koreans (del nord, clar), terroristes, jihadistes, bananers, zodíacs desinflades, feixistes, insolidaris, supremacistes, racistes i una llarga rastellera d’insults. Ja es necessiten collons per reclamar-nos a nosaltres “preservar les paraules”, quan ell i els seus les han retorçat fins ferles bunyols indigeribles. Màrius Carol, clepsa brillant, llumenera incandescent, flagell dels pobres, mirall dels rics... té més vergonya un pòtol de barraca que tu. Que ja està bé, home!
  

MANUEL TRALLERO. El actual director del periódico del conde de Godó no es sólo un hombre de la casa, una forma elevada de ser un kleenex desechable, que hace de mayordomo con levita a rayas o de simpático relaciones publicas con sonrisa de vendedor de El Corte Inglés, sino que también es capaz de hundir el diario de referencia en Cataluña sin dejar de sonreír, como la orquesta del Titanic no dejó de tocar”.