dijous, 14 de setembre de 2017

Arrimadas, queda’t a casa reina!

Fotografia obtinguda de la pàgina de 
Facebook de la senyora Arrimadas.
Ahir, Inés Arrimadas va dir que que Anna Gabriel s’ha buscat que l’amenacin de mort. Si em permet l’expressió, senyora, vostè és una grandíssima pocavergonya, una mala còpia de l’ésser humà. I em quedo aquí perquè m’esveraria i no li convé. No sé quina democràcia i quina llei pot defensar una persona que desitja –sí, sí he dit desitja– la mort d’un altre. La senyora Arrimadas creu que és així que es representen 700.000 catalans que la van votar, com li agrada dir a ella? Creu que aquesta actitud és la que s’espera d’una diputada al Parlament del meu país? Ella diu “quan jo presideixi Catalunya...”. Si mai arriba aquest dia infaust en què els catalans ens haguem begut l’enteniment, li puc assegurar que me n’aniré a viure a les quimbambes, que encara ningú no sap on collons són.
Havent-li recordat la seva misèria moral, senyora Arrimadas, li faré memòria de que fa uns dies bramava al Parlament –perquè va poder dir el que va voler, i en castellà– que si ens imaginàvem un poble on els funcionaris serien assenyalats per no haver col·laborat en la organització del Referèndum. Bé, doncs ja hi hem arribat, Inés: la fiscalia ha ordenat les policies locals detenir els seus alcaldes que no hagin volgut anar a declarar. Ara no es preocupa vostè de quin respecte tindran els veïns per la seva policia quan hagin detingut un veí, l’alcalde, votat per tots? Ara ja és igual el que els pugui passar a aquests guàrdies. Ah, que ara sí que s’hi val constrènyer funcionaris? Ja vaig escriure aleshores que vostè no comprenia ni un borrall del que passa als pobles, i ara ho demostra amb escreix. Però bé, als necis no se’ls pot demanar massa, perquè aleshores es posen nerviosos i no saben ni el què diuen.
Benvolguda arrimades, quedi’s a casa. Agafi les agulles i la llana i posi’s a fer mitja, o el trepant i a foradar parets. El cas és que deixi de dir bestieses. A voltes estic per creure que allò de que n’hi ha que neixen amb la flor al cul és veritat, perquè veient i escoltant personatgets com vostè penso que entre els nostres representants n’hi ha que són idiotes.