divendres, 9 de setembre de 2016

Ai noia, Boya!



Na Mireia Boya és una noia de les CUP que no sap com fer-ho per sortir als diaris i diu coses que no fan altra cosa que fer aixecar les antenes, no pas pel seu contingut sinó per la seva càrrega histriònica. Ahir ens deia que nosaltres ens queixem de la calor que fa aquests dies –ella es veu que no es queixa, o que no en té de calor– i ens amenaça directament amb el canvi climàtic. La seva piulada em sona a això, a amenaça pura i dura. I no solament es limita a dir-nos que això continuarà, sinó que afegeix que anirà a pitjor. És discutible que el canvi climàtic sigui “dolent” per a tothom, perquè que els noruecs d’Havøysund considerin negatiu que la temperatura els pugi uns quants graus no em sembla precisament una marranada. Tampoc veig clar que l’absolut de la culpa d’aquest canvi sigui dels humans (de na Boya no, esclar), perquè la història climàtica del planeta ens demostra que aquests processos fa milions d’anys que succeeixen. Passa que alguns, com na Boya, necessiten arguments per la seva opció personal i no en deixen passar ni una.
Sort però, que hi ha qui ens recorda que “del primer de setembre fins la tardor, torna la calor”, tal com piula Ricard Sayeras. La parèmia popular fa anys que ha deixat a la memòria que altres mesos de setembre, potser molts, han estat càlids malgrat les nostres queixes. Passa que voldríem un temps més ordenat, més puntual, més adequat a la nostra encarcarada societat i ell, el temps, continua fent el que li dona la gana i canvia d’estació no pas en les dates assignades, sinó quan li dona la gana.
Veurem qui tindrà raó al capdavall, si la parèmia o els taumaturgs mals averanys, que amb les seves profecies ens amarguen les nits amb rècords estúpids. Mentrestant, Boya, noia! deixa’ns tranquils, que de maldecaps ja en tenim prou i de sobra.