Malgrat que em sap greu pel taxista de veres, els he de dir
que la seva protesta és estèril i que val més que dediquin el seu esforç no pas
a defensar un statu quo corporatiu. Quan dic "taxista de veres" em
refereixo a l’autònom que amb la seva llicència es guanya la vida. Cada vegada
en queden menys. La perversió del sistema ha anat creant empresaris del taxi
que compren llicències i lloguen conductors, com més barats millor. Els
sindicats ineficaços hi han contribuït. Amic taxista: aturar sistemes com Uber
que s’estenen globalment és una entelèquia. Probablement esteu destinats a desaparèixer,
almenys en una bona part, com ho han fet altres oficis que semblaven eterns.
Als USA les app-taxi ja són una pràctica habitual i la Comissió Europea ha dit
que no es poden posar límits a nous models de negoci que beneficien els
ciutadans.
Us explicaré una història. El Pau –nom fictici, per
descomptat– va acabar empresarials el 2009 i, amb una beca, se’n va anar a
Anglaterra a fer un d’aquests màsters fantàstics que et fan més savi. Va
perfeccionar l’anglès. Quan va tornar, va aconseguir, després d’esforços
ingents, una altra beca per continuar la seva formació a París, on va arribar a
treballar de becari a l’Elisi. Va perfeccionar el francès i, com que vivia en
un pis de la banlieu amb tres italians,
també es va quedar amb aquesta llengua. Durant el 2012 va enviar tants
currículums que va esgotar un cartutx de tòner sencer. Al poble es jubilava un
taxista i, per no quedar-se a la lluna, li va llogar el taxi. Avui, un any i
mig després, té uns ingressos considerables fent de taxista, tant que ja no
envia currículums. La seva cultura i els seus idiomes li han permès de
convertir-se més que en un xofer en un company de viatge. Les empreses de la
comarca li lloguen el servei per atendre gent que ve de tot el món. Si tenen
alguna hora lliure el Pau els du de visita i els fa de guia a càrrec de l’empresa.
Organitza viatges personalitzats per tot Europa a preus continguts.
Mentrestant, estudia xinès i s’ha tret un títol de socorrista per atendre als
seus clients, arribat el cas. Per descomptat, també tragina gent d’un poble a l’altre,
com s’ha fet sempre.
El taxi clàssic no s’acabarà d’avui per demà, però el servei
sense valor afegit té els dies comptats, no ho dubteu, i el cotxe sense
conductor truca a la porta. Els qui teniu una edat, possiblement podreu
jubilar-vos sense massa sobresalts, però els joves cal que hi posin imaginació,
perquè sinó Uber els passarà pel damunt.
