Llegeixo avui als diaris que l'N-VA flamenca rebutja
finalment integrar-se a l'ALDE (l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa).
L’admissió de Ciudadanos i UPyD ha provocat molt de rebombori dins d’aquest
grup de la cambra europea. Sembla que Ramon Tremosa va fer mans i mànigues per
a evitar-ho, però a Europa els números manen i el nombre de diputats a guanyar
han fet forat en allò dels principis. Ha semblat una desgràcia pels catalans.
Per contra no sembla pas que hagi afectat massa als independentistes
holandesos, que han sumat els seus quatre escons als Conservadors i Reformistes
Europeus (ECR) i santes pasqües.
És una gran lliçó de la qual hem d’aprendre. Ser un país
petit té avantatges certes, però també desavantatges inevitables i els
holandesos ho saben bé. Catalunya n’ha d’aprendre i posar-se al seu lloc,
perquè mai no podrà enfrontar-se ni a Europa ni a España per volum: no podem imitar
la política exterior espanyola perquè fracassarem. Hem d’imitar l’holandesa, la
danesa, i si convé no ficar-nos on no ens demanen. I, sobretot, aprofitar el
gran avantatge que dóna ser petit: la maniobrabilitat; que l’ALDE ens la fot,
ens passem a l’ECR i a sucar. Si ens fan poc cas perquè som petits, tampoc s’adonaran
massa de que canviem de rumb i quan se’n vulguin donar compte ja serem ben
lluny. D’Europa n’hem de treure tot el profit que puguem i passar de puntetes a
l’hora de signar compromisos. Perquè Europa està feta per i per a els grans,
Europa no ens regalarà res, no ens farà independents. Això sí, si arribem a la
independència ens cobrarà religiosament la “quota” com a contribuents nets i
ens espolsarà les butxaques tant com pugui exactament igual com fa España ara.
Deixem-nos de romanticismes i anem per feina que amb el lliri a la mà ens
donaran pel sac.
