dimarts, 10 de setembre de 2013

Padrins

Corre aquest dies pels diaris i mitjans diversos la figura del padrí per a universitaris. Imagino que es tracta de que algú amb diners es faci càrrec de la universitat d’un estudiant, la família del qual no en té. D’entrada semblaria que aquest ajut directe pot ser una bona via per a què joves amb capacitat no perdin l’oportunitat de poder estudiar una carrera. Sense desmerèixer gens aquesta possibilitat, diria que és un “frau de mal govern”. És com aquella figura del “frau de llei”: utilitzar-la malèvolament per a aconseguir un fi, encara que aquest sigui legal. En una nació com cal, és l’Estat qui ha de garantir la igualtat d’oportunitats a l’hora d’estudiar. Si no és així, tota vegada que es tracta d’un dret fonamental, és que aquest Estat no administra de forma diligent els seus recursos. Recórrer a la iniciativa privada, al mecenisme formatiu, pot ser un complement a la garantia Estatal, però no un substitut.
Fa por pensar en “deutes” com aquest que podrien contraure molts joves, abocats a retornar el favor al padrí, d’una manera o altra. Semblaria que afavorim com sempre les elits econòmiques, que poden tenir estudis sense deutes; els pobres tindrien carrera, sí, però amb l’obligació moral de retornar el deute. Els governants haurien de pensar-s’ho bé.