Corre aquest dies pels diaris i mitjans diversos la figura
del padrí per a universitaris. Imagino que es tracta de que algú amb diners es
faci càrrec de la universitat d’un estudiant, la família del qual no en té. D’entrada
semblaria que aquest ajut directe pot ser una bona via per a què joves amb
capacitat no perdin l’oportunitat de poder estudiar una carrera. Sense desmerèixer
gens aquesta possibilitat, diria que és un “frau de mal govern”. És com aquella
figura del “frau de llei”: utilitzar-la malèvolament per a aconseguir un fi,
encara que aquest sigui legal. En una nació com cal, és l’Estat qui ha de
garantir la igualtat d’oportunitats a l’hora d’estudiar. Si no és així, tota
vegada que es tracta d’un dret fonamental, és que aquest Estat no administra de
forma diligent els seus recursos. Recórrer a la iniciativa privada, al mecenisme
formatiu, pot ser un complement a la garantia Estatal, però no un substitut.
Fa por pensar en “deutes” com aquest que podrien
contraure molts joves, abocats a retornar el favor al padrí, d’una manera o
altra. Semblaria que afavorim com sempre les elits econòmiques, que poden tenir
estudis sense deutes; els pobres tindrien carrera, sí, però amb l’obligació
moral de retornar el deute. Els governants haurien de pensar-s’ho bé.
