dimecres, 25 de setembre de 2013

NO en nom meu, Duran

La proposta de Duran Lleida és un bunyol mal fet. Però no entraré pas a criticar-la, sinó que faré alguna pregunta a l’home d’Alcampell: en nom de qui, senyor Duran, se’n va a Madrid a vendre’ns? Amb quina barra s’atorga la representativitat de la cambra catalana? Per quins set sous interpreta que només es tracta de llençar-nos, per enèsima vegada, l’os de l’autonomia? Després de marxar a sud-amèrica, representant España, per la diada més transcendental del país, vol que ara li cedim alguna facultat per negociar el nostre futur?

Benvolgut Duran, es queixa de que és el boc expiatori de l’independentisme, però vostè s’ho busca. Permeti’m dir-li que és un miserable i un poca-solta que no té altra vocació que la del quintacolumnista, abocat a sabotejar una vegada i una altra el projecte català. En nom meu, no, senyor Duran. N’estic tip. Com deia l’enyorat Pere Quart a La vaca suïssa: Aneu al botavant / vós i galleda i tamboret de fusta!