A l’edició de la Vanguardia del 20 de desembre, a la secció Viure, es publicava aquesta fotografia per a il·lustrar la notícia sobre la taxa que la Generalitat vol cobrar als turistes. No sé si és molt representativa dels visitants de Barcelona, però la trobo certament reveladora.
És un grup de gent jove, probablement estudiants, que estan de viatge de final de curs. La majoria són noies, altes i rosses, de la qual cosa dedueixo que són estrangeres; potser holandeses, potser daneses... Solament hi ha tres nois que jo pugui distingir. Una professora –amb cuixes de marquesa i la recorrent ampolla d’aigua– malda per explicar-los alguna cosa sobre algun monument (no recordo el nom d’aquesta placeta que està prop del carrer del Bisbe, pels volts de l’arquebisbat en ple barri gòtic). Què em sorprèn de la imatge: ningú sembla fer el més mínim cas a la guia. Cares avorrides, de son, mirades disperses, ulleres fosques, cadascú a la seva bola; en definitiva, sembla que no hi ha massa interès per la poca o molta cultura que els envolta. Per la diferència de nombre entre sexes, diria que les noies han fet un esforç, molt propi d’elles, per mantenir la imatge d’aplicades, mentre que ells, més pragmàtics, s’han quedat a dormir a l’hotel, directament, sense hipocresia ni vergonya. Ras i curt: se’ls veu a la cara la nit de xerinola despendolada. Que bo que és ser jove! No us deixeu perdre els anys d’estudiant: seran el millor record de la vida.
