dimarts, 6 de març de 2018

L’estruç borni

Llegeixo a La Vanguardia digital el titular “Brussel·les rep com un gerro d'aigua freda l'auge del populisme a Itàlia”. I doncs què esperàveu, tòtils. Tot l’afer català, intel·ligentment internacionalitzat, havia d’haver fet obrir els ulls a Europa davant l’autoritarisme que s’ha anat obrint camí al continent i ara, després de menystenir atacs brutals contra la democràcia i les llibertats, diu que l’aigua és molt freda. Sobretot a l’hivern.
Quan la Comissió europea i tot el que en penja amaga el cap sota terra com un estruç poruc, passa que res no s’atura i mentre s’han fet l’orni dient allò dels “afers interns”, la piconadora feixistoide ha avançat. A tota la geografia europea van sorgint forces que exploten els temors recòndits dels ciutadans, oferint-los la seguretat que els governs d’esquerres no han sabut garantir. Desgraciadament, la societat està preferint la pèrdua de llibertats en benefici d’una seguretat espúria recolzada en lleis cada vegada més restrictives, que de mica en mica envaeixen l’individu en totes les seves facetes. No hauríem de fer cas d’aquests cants de sirena, perquè ens duran a la dictadura i a la pèrdua definitiva de l’estat del benestar. El govern de M. Rajoy, en nom d’un bé pretesament major, s’ha petejat el fons de les pensions i ha tingut la barra de dir-nos que aquests diners, que eren nostres, s’han hagut d’utilitzar per corregir el nostre mal cap: vivíeu per damunt de les vostres possibilitats, ens han repetit. Catalunya ha estat el camp de proves per a la carrera desbocada cap a un estat totalitari. Ha ensenyat la poteta del 155 de mica en mica, a veure què es deia a dins i a fora del país, i com que ningú no ha protestat, excepte els catalans, doncs avall que fa baixada.
I ara Europa troba l’aigua italiana freda. Brams d’ase no arriben al cel, senyors de la Comissió, perquè amb el cap amagat sota terra no es treballa per una societat justa i cohesionada que creu en una idea d’unitat. I aneu amb compte, perquè quan aixequeu el caparró del forat un cop de roc us deixarà bornis i potser ja serà tard. Escolteu els catalans, coi, que som gent de seny.