 |
| Fotografia que apareix a l'edició digital del diari Heraldo de Aragón, sense autor especificat. |
L’oblit de Sixena que
un servidor vaticinava només inaugurar-se el xiringuito –Sixena o la perfídia
aragonesa– ja ha iniciat la seva carrera autodestructiva.
Podeu llegir l’article que publica el diari Heraldo de Aragón “El monasterio de
Sijena suspende las visitas durante los días de Semana Santa”.
Si us ho veleu estalviar, podeu continuar llegint l’extracte que n’he fet.
“La decisión choca con
el creciente interés que ha despertado la exhibición de las obras” [···] “la muestra, ya fue reabierta con un horario
más restringido, perdiendo un día de visita, el domingo, a petición de las
moradoras del enclave, las hermanas de Belén. De hecho, solo se abre los
viernes y sábados de 10.00 a 14.00 y de 16.00 a 19.00.” [···] “Durante el pasado año, el monasterio de Sijena
tampoco abrió sus puertas durante la Semana Santa. Y eso que ya habían llegado
las primeras 51 obras.” [···] “En su
acondicionamiento, el Gobierno de Aragón ha invertido alrededor de 400.000
euros, incluyendo la compra e instalación de mobiliario dirigido a exponer las
piezas. No es el lugar definitivo.
De hecho, todavía
tiene la apariencia de la reserva de un museo, con peanas, vitrinas y muebles
que preservan y exhiben las obras...” [···] “[Javier Lambán] aseguró que se estaba negociando una
ampliación de los horarios de visitas con las hermanas de Belén” [···] “No obstante, de momento, [···] las visitas quedan suspendidas durante esta
Semana Santa”.
Així és com peces de gran valor artístic i històric van ser
traslladades de Lleida a Sixena, per odre judicial, per ser visitades enmig del
desert dels Monegres 7 hores la setmana, prèvia reserva. Quan arriba la Setmana
Santa, les monges, que ja ho havien advertit, tanquen el Monestir perquè és seu
i fan el que fa tot propietari: disposar-ne lliurement. Recordar que aquestes
dates és quan l’Aragó rep més visitants per la llarga tradició de celebracions
religioses que s’hi produeixen.
El Govern aragonès s’ha gastat la gruixuda xifra de 400.000
€ per adequar un espai provisional per acollir les obres. L’aspecte és el que
es pot veure a la fotografia, on de “peanas,
vitrinas y muebles” res de res i de protecció ni la més mínima ombra.
Penjades en reixes i dipositades de prestatges de fòrmica vulgar, tenen més l’aspecte
d’estanteries de súper que de cap altra cosa.
El Govern aragonès hauria de justificar molt i molt bé com
és que s’ha petejat un grapat de diners públics en un espai privat, sense haver
negociat abans, com a mínim, el dret que tenia a fer-ne ús. Al meu entendre, és
una presa de pèl, sinó malversació. En poc temps, la DGA (Diputación General de
Aragón) es veurà en la disjuntiva perversa d’haver de decidir què fa: o compra
el monestir sencer o trasllada les obres. Evidentment, la compra significaria
un dispendi considerable, suposant que les pobres monges de Betlem s’ho vulguin
vendre. Però encara té més substància malèvola traslladar les obres a algun
museu del Reino, perquè allò de retornar les obres al seu origen quedaria en
entredit i aquell alcalde tan bel·licós que tenen a Sixena, Ildefonso Salillas,
hauria de combatre contra el seu propi senyor. Galdosa circumstància, un Cid
del s. XXI.
Aquestes coses passen quan es prenen decisions amb el pàncrees
o la vesícula biliar, que ve a ser el mateix que el cul. Passa quan vas a fer
mal al veí, no pas a negociar un acord que satisfaci a tothom. Passa quan l’estultícia
domina la política i la justícia. Com deia al meu anterior article: “Es faran
grans discursos i es prometran enormes beneficis. S’apel·larà a l’orgull
aragonès i a moltes altres tonteries. Al cap de pocs mesos, els aragonesos i
les seves brillants autoritats oblidaran Sixena. Quan algú s’arribarà al
monestir el trobarà tancat, perquè només obrirà el matí dels dissabtes, prèvia
reserva i si al guarda li va bé. Aleshores, les urnes funeràries de Beatriu
Cornel i Francisquina d’Erill i Castro s’aniran corcant de mica en mica
abandonades i polsoses. Això sí, a Villanueva de Sigena hauran aixecat un
enorme i excèntric monument al seu eximi alcalde Ildefonso Salillas Lacasa,
vencedor dels pèrfids lladregots catalans”. Doncs ja hi som.
