El meu director de diari preferit, Màrius Carol, ens
obsequia avui amb un article on, oh,miracle!, no cita cap referent que recolzi
el seu pensament tronat. El tal Carol es deixa anar, sense engaltar, dient que
no “és acceptable comparar la democràcia
espanyola amb una dictadura”. No, perquè prohibir una consulta, amenaçar
periodistes, ciutadans, funcionaris i polítics, advertir el cap de la policia
de les seves obligacions, judicilitzar qualsevol intent de legislació a
Catalunya, cremar jutjats i fer lleis mordassa són propis d’una democràcia, oi?
L’actuació de Rajoy i el seu Gobierno s’assemblen més a la democràcia britànica
o a la “democràcia” Turca? Ja es necessiten grossos per deixar anar una
flatulència com aquesta.
“La societat catalana
està dividida entre els que són independentistes i els que no ho són, però és
imprescindible mantenir la capacitat d’ entesa. I per això hem de preservar les
paraules”. Es refereix als discursos que van fer Neus Lloveras, presidenta
de l’ AMI, i Jordi Sánchez, president de l’ ANC al final de la Diada. No sé
quines paraules hem de preservar, Carol: ens han acusat de nazis, koreans (del
nord, clar), terroristes, jihadistes, bananers, zodíacs desinflades, feixistes,
insolidaris, supremacistes, racistes i una llarga rastellera d’insults. Ja es
necessiten collons per reclamar-nos a nosaltres “preservar les paraules”, quan ell i els seus les han retorçat fins
ferles bunyols indigeribles. Màrius Carol, clepsa brillant, llumenera
incandescent, flagell dels pobres, mirall dels rics... té més vergonya un pòtol
de barraca que tu. Que ja està bé, home!
MANUEL TRALLERO. “El actual director del periódico del conde de Godó no es sólo un hombre
de la casa, una forma elevada de ser un kleenex desechable, que hace de
mayordomo con levita a rayas o de simpático relaciones publicas con sonrisa de
vendedor de El Corte Inglés, sino que también es capaz de hundir el diario de
referencia en Cataluña sin dejar de sonreír, como la orquesta del Titanic no
dejó de tocar”.
