Una noia escriu a la secció de Cartes i missatges del
diari Ara del dia 29 d’abril d’enguany que “la diada [de sant Jordi]
ha esdevingut una obligació per a les parelles i un motiu de frustració per a
molts solters”. Carai! I continuo llegint: “Sabeu què? Aquest any m’he
quedat sense rosa, i ben orgullosa que n’estic!”. Osti tu! I per acabar la
seva reflexió: “regaleu-vos la rosa i el llibre si ho sentiu, perquè, ¿qui
ens estimarà més que nosaltres mateixos?” Recony!
Que traduït vol dir que, “com que no m’han regalat cap
rosa, tan me fot això de sant Jordi”. Jo en canvi diria, com deien els
vells, que quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes.
